dijous, 3 de gener del 2013

RECULL D'EINES

Per tancar el bloc, després de llegir la Taxonomia de Bloom, en Jordi ens va dir que féssim com activitat un recull d'eines del que havíem fet durant tot el quadrimestre aplicant la teoria de Bloom.


eines

LA TAXONOMIA DE BLOOM



Per finalitzar la classe de GTIC vam haver de llegir l'anomenada "Taxonomía de Bloom". Aquesta, classifica les activitats educatives en sis columnes, ordenades de més senzilles a més complexes i on el seu objectiu és desenvolupar els objectius d'aprenentatge: Cognitiu, afectiu i psicomotor.

Aquesta taxonomía va ser creada per Benjamin Bloom l'any 1956, i des de l'aleshores, ha estat modificada dos cops (una en el 2000 i l'altre en el 2008). En el primer es van variar els sustantius per verbs com a fonament de les activitats i en l'ultima és l'anomenada "Taxonomía de Bloom per a l'era Digital"
En la següent imatge podem veure l'evolució d'aquesta taxonomia de Bloom i les diferències que hi ha desde 1956 fins al 2000: 






webs consultades:
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

diumenge, 30 de desembre del 2012

VIQUIPÈDIA

Què és la Viquipèdia?

Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:

BluePillar.svg

La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades.
GreenPillar.svg
La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

YellowPillar.svg

La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
OrangePillar.svg

La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques.
RedPillar.svg
La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…



Característiques:

Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció en la web:

  • És una enciclopèdia, entesa com a suport que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de la informació de forma estructurada.
  • És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
  • És de contingut obert.

Les contribucions anònimes són poques en comparació amb les contribucions dels usuaris registrats.

La viquipèdia no és:


  • La Viquipèdia no és un diccionari
  • La Viquipèdia no és una plataforma de promoció
  • La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers
  • La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals
  • La Viquipèdia no és un manual ni una guia


Webs consultades: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_cinc_pilarshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9s


dijous, 27 de desembre del 2012

LES 4 METÀFORES

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham va definir en el seu llibre  "Ordenadores y aprendizage colaborativo" una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores, on a través d'aquestes metàfores  s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.


Aquestes quatre metàfores són: 


  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina



  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


En aquest cas, l'ordinador és qui tutoritza l'ensenyament a l'alumne, és a dir, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua.

En la creació d'aquests tipus de programes es té present la individualització d'aprenentatge, la formulació de preguntes i la informació que es va afegint. Com es difícil què un programa detecti el nivell de l'alumne (els seus errors i necessitats), el propi alumne és qui pot decidir el nivell d'aquest. 

Un exemple d'activitats serien les del edu365.cat (entrena't per llegir) o les del JClick 


  •  La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne



En aquesta metàfora l'ordinador és controlat pel nen. El paper del mestre en aquesta metàfora queda en segón lloc, encara que tindria la funció de guiar i estimular al nen. El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes. Un altre exemple que es basa en aquesta metàfora és Scratch.






  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador


Els simuladors permeten un aprenentate per descoberta però amb un grau de llibertat més baix que en el del Logo.

Permet fomentar la reflexió i l'acció en un entorn acotat però amb el perill de simplificar en excés els sistemes reals. 

Alguns exemples de programes són : Crayonphysics, on l'usuari dibuixa un sistema per que una pilota arribi a una meta 





Un altre exemple de simulador, molt més senzill, és la Doctora xinxeta, on l'usuari s'encarrega de la supervivència d'una planata.

  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina


Aquest tipus de metàfores s'hauria de donar habitualment a l'escola. Les activitats que es realitzen han de ser autèntiques. Avui dia, utilitzar l'ordinador com una eina de treball  és molt habitual. Gràcies a l'evolució que les escoles han realitzat aquesta metàfora està molt més present en els centres educatius. Els infants haurien de treballar des de petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.



Tasca a realitzar 
El professor ens va demanar que realitzéssim una taula en un word on hi hagin exemples d'aquestes 4 metàfores. Un cop acabada la taula, pujar la taula a l'Scribd, i finalment penjar-ho al bloc. 

4 metafores

dissabte, 22 de desembre del 2012

LES OMBRES XINESES

Avui últim dia de la classe de plàstica hem fet una representació d'ombres xineses per grups del dia de la visita al museu MNAC.
El meu grup erem la Margarita Giao, Laura Fuentes, Chus Echarri, Laura Ber, Anna Arranz, Irene Bazan, Claudia Freijomil i jo.

Ha sigut una experiència força divertida i ens ho hem passat d'allò més bé fent aquest teatre.

Us deixo el vídeo de la nostra representació, espero que us agradi molt.


EL BON COMUNICADOR

QUI ÉS UN BON COMUNICADOR?


Aquesta és la pregunta que ens van fer a la classe de Gtic i COED, però la pràctica la vam posa a prova a la classe de Gtic, on primer de tot havíem de crear un grup màx. de 5 persones i finalment posar-nos d'acord per a escollir qui era un bon comunicador per nosaltres.

En aquest cas el meu equip i jo vam escollir en Josep Cuní, antic presentador " Matins de TV3" i actual presentador de "8aldia". La nostra raó de haver escollit aquest senyor va ser que creiem què era un bon periodista i a nivell de rets socials estava en moviment ja que tenia twitter, facebook, bloc, programa, etc.

Aquí us deixo l'enllaç del nostre bloc sobre en Josep Cuní on podreu veure tot un recull d'informació sobre ell.


Enllaç: http://seguimajosepcuni.blogspot.com.es/

També el podeu trobar a la barra lateral del meu bloc.

                                http://www.rac105.cat/media/asset_publics/resources/000/015/039/original/Josep-Cun_C3_AD.jpg

diumenge, 9 de desembre del 2012

RACÓ DE MÚSICA


A classe de música, la Glòria ens va manar de construir un racó en grup.
El meu grup estava compost per la Laura Ber, Cristina Illescas, Laia Iñigo, Claudia Freijomil, Irene Bazan i jo. El nostre racó de música anava destinat per a nens de 3-4 anys. Al nostre racó es podia trobar de tot ; instruments, compositors, instruments fets a mà , contes, llibres de música, etc.

Al nostre racó volíem que fos variat, no fixa, que la dinàmica del racó anés canviant a mesura que els infants anessin aprenen coses noves.

Aquí us deixo les fotografies del meu racó i de les meves companyes a l'aula de música.