dilluns, 5 de novembre del 2012

LES ESCOLES MATEN LA CREATIVITAT?

 Sir Robinson Ken, un expert de la creativitat i l'educació. A la classe de COED vam veure un vídeo i vam extreure conclusions de què ens vol comunicar i com ho fa.


Sir Robinson Ken posa de manifest tres punt importants per ell: 

  • La extraordinària creativitat humana, tant per la seva varietat com pel seu abast. 
  • En segon punt, no tenim ni idea de com serà el futur en cinc anys, però tot i així eduquem els nens perquè s'afrontin a un futur incert.
  •  I finalment, l'enorme capacitat dels nens per innovar. Tenen molt talent, però la majoria ho desaprofiten. 

 Els nens no tenen por a equivocar-se, és per això que són tant creatius. Tot i que això no vol dir que equivocar-se signifiqui ser creatiu, sinó que si mai t'arrisques a equivocar-te mai seràs original. Quan ens fem grans, adquirim la por a equivocar-nos com a la pitjor cosa que ens pot passar. Actualment, som educats per perdre la creativitat Les matemàtiques i els idiomes ocupen  el lloc principal en la jerarquia educativa de les matèries, en segon lloc, hi trobem les humanitats i finalment l'art. Dins de l'art també hi ha una jerarquia : l'art i la música estan més ben considerades que no pas el drama i la música.

El propòsit de l'educació actual és produir professors universitaris  o que tots els estudiants arribin a treure's una carrera universitària. Això provoca que els títols universitaris no valguin res. Abans si estudiaves una carrera, automàticament tenies feina, però ara t'has de treure un doctorat per poder arribar a algun lloc. Sir Robinson denúncia aquesta situació de l'escolarització pública que només contempla la possibilitat de treure't títols universitaris  i deixa de banda totes les capacitats artístiques i diferents a les universitàries. Aquests fets fan que les escoles matin la creativitat dels nens convertint-los en unes màquines de no creativitat.

Aquest expert en educació, s'expressa amb molta claredat i és concís. Fa servir històries o bromes per captar l'atenció dels oients, i quan estan més expectants pel què dirà, explica els temes més importants del seu discurs. A l'escenari no es mou gaire en l'espai, però suficient. Té una parla molt fluïda i a més, gaudeix a l'escenari. Aquests sentiment el transmet directament als seus oient i provoca que ells també gaudeixin. Durant el seu discurs interactua amb el públic i els fa riure molt. Tot aquest conjunt de interaccions l'ajudar per poder ser un bon comunicador i tenir sempre al públic atent al que ell dirà.

Finalment us deixo aquí el vídeo d'en Sir Robinson Ken.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada