VIQUIPÈDIA

Què és la Viquipèdia?

Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:

La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades.

La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.

La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques.

La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat…

Característiques:

Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció en la web:

• És una enciclopèdia, entesa com a suport que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de la informació de forma estructurada.
• És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
• És de contingut obert.

Les contribucions anònimes són poques en comparació amb les contribucions dels usuaris registrats.

La viquipèdia no és:

• La Viquipèdia no és un diccionari

• La Viquipèdia no és una plataforma de promoció

• La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers

• La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals

• La Viquipèdia no és un manual ni una guia

Webs consultades: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_cinc_pilarshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9s

LES 4 METÀFORES

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham va definir en el seu llibre  "Ordenadores y aprendizage colaborativo" una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores, on a través d'aquestes metàfores  s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.


Aquestes quatre metàfores són: 

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquest cas, l'ordinador és qui tutoritza l'ensenyament a l'alumne, és a dir, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua.

En la creació d'aquests tipus de programes es té present la individualització d'aprenentatge, la formulació de preguntes i la informació que es va afegint. Com es difícil què un programa detecti el nivell de l'alumne (els seus errors i necessitats), el propi alumne és qui pot decidir el nivell d'aquest. 

Un exemple d'activitats serien les del edu365.cat (entrena't per llegir) o les del JClick 

•  La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

En aquesta metàfora l'ordinador és controlat pel nen. El paper del mestre en aquesta metàfora queda en segón lloc, encara que tindria la funció de guiar i estimular al nen. El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes. Un altre exemple que es basa en aquesta metàfora és Scratch.

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors permeten un aprenentate per descoberta però amb un grau de llibertat més baix que en el del Logo.

Permet fomentar la reflexió i l'acció en un entorn acotat però amb el perill de simplificar en excés els sistemes reals. 

Alguns exemples de programes són : Crayonphysics, on l'usuari dibuixa un sistema per que una pilota arribi a una meta 

Un altre exemple de simulador, molt més senzill, és la Doctora xinxeta, on l'usuari s'encarrega de la supervivència d'una planata.

• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Aquest tipus de metàfores s'hauria de donar habitualment a l'escola. Les activitats que es realitzen han de ser autèntiques. Avui dia, utilitzar l'ordinador com una eina de treball  és molt habitual. Gràcies a l'evolució que les escoles han realitzat aquesta metàfora està molt més present en els centres educatius. Els infants haurien de treballar des de petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Tasca a realitzar 

El professor ens va demanar que realitzéssim una taula en un word on hi hagin exemples d'aquestes 4 metàfores. Un cop acabada la taula, pujar la taula a l'Scribd, i finalment penjar-ho al bloc. 

4 metafores

LES OMBRES XINESES

Avui últim dia de la classe de plàstica hem fet una representació d'ombres xineses per grups del dia de la visita al museu MNAC.

El meu grup erem la Margarita Giao, Laura Fuentes, Chus Echarri, Laura Ber, Anna Arranz, Irene Bazan, Claudia Freijomil i jo.

Ha sigut una experiència força divertida i ens ho hem passat d'allò més bé fent aquest teatre.

Us deixo el vídeo de la nostra representació, espero que us agradi molt.

EL BON COMUNICADOR

QUI ÉS UN BON COMUNICADOR?

Aquesta és la pregunta que ens van fer a la classe de Gtic i COED, però la pràctica la vam posa a prova a la classe de Gtic, on primer de tot havíem de crear un grup màx. de 5 persones i finalment posar-nos d'acord per a escollir qui era un bon comunicador per nosaltres.

En aquest cas el meu equip i jo vam escollir en Josep Cuní, antic presentador " Matins de TV3" i actual presentador de "8aldia". La nostra raó de haver escollit aquest senyor va ser que creiem què era un bon periodista i a nivell de rets socials estava en moviment ja que tenia twitter, facebook, bloc, programa, etc.

Aquí us deixo l'enllaç del nostre bloc sobre en Josep Cuní on podreu veure tot un recull d'informació sobre ell.

Enllaç: http://seguimajosepcuni.blogspot.com.es/

També el podeu trobar a la barra lateral del meu bloc.

                                http://www.rac105.cat/media/asset_publics/resources/000/015/039/original/Josep-Cun_C3_AD.jpg

RACÓ DE MÚSICA

A classe de música, la Glòria ens va manar de construir un racó en grup.

El meu grup estava compost per la Laura Ber, Cristina Illescas, Laia Iñigo, Claudia Freijomil, Irene Bazan i jo. El nostre racó de música anava destinat per a nens de 3-4 anys. Al nostre racó es podia trobar de tot ; instruments, compositors, instruments fets a mà , contes, llibres de música, etc.

Al nostre racó volíem que fos variat, no fixa, que la dinàmica del racó anés canviant a mesura que els infants anessin aprenen coses noves.

Aquí us deixo les fotografies del meu racó i de les meves companyes a l'aula de música. 

SETMANA SAE

La setmana SAE (Setmana d'activitats Extraescolars) , és una setmana en la que es fan varias activitats.

El dilluns és va fer una sortida al baixador de vallvidriera fins Sant Cugat. Aquesta excursió en principi havia estat programada per a que duresi 3 hores, però finalment va dura 6 hores plenes de diversió i experiències amb els companys.

El Dimarts vam visitar el museu MNAC a Montjuic, ens vam dividir en tres grups, cada grup visitava una exposició diferent. El meu grup ens va tocar anar a visitar al joglar Jerònim, ens va ensenyar tots al seus amics; El crist de Taüll, la Verge Maria, el Griu i els Serafins.

• Els Serafins eren uns àngels amb molts ulls i que ho podien veure tot.

• El Crist de Taüll era l'amic més vell d'en Jerònim.

• El Griu era l'encarregat de custodiar un castell i protegir un tresor.

• La Verge Maria és dedica a cuidar al seu fillet el nen Jesús.

Dijous, la nostra primera pràctica amb infants. Aquell dia havíem de anar a una escola a passa el dia amb el nostre padrí/na. A mi hem va tocar anar a Mataró a l'escola bressol "Roca fonda".
Durant al matí vaig estar amb nens i nenas d'un anys, m'ho vaig passa força bé ja que la mestra hem va deixar participar durant tota la classe com una ajudant. 

Per la tarda vaig haver de canvia d'aula i hem va toca estar amb lactants.
La experiència va ser molt bona i vaig poder aprendre moltes coses i començar a introduir-me al món dels infants.

Aquí us deixo una fotografia de l'aula del matí:

IDENTITAT I TERRITORI I POEMA

Ahir dia 5 de Desembre vam haver de presentar el treball que correspon al mòdul de Gtic i COED.

IDENTITAT I TERRITORI

Aquest treball consistia en trobar algú amb el qual tinguessis coses en comú i preparar una presentació i finalment exposar-la el resta de la classe.

El meu company de treball va ser l'Alex Guerrero Olcina. Al principi cap dels dos sabíem molt bé què teníem en comú, però finalment vam arribar a la conclusió que era l'esport.

L'Alex, és professional de hanbol i també practicar FMB (freestyle mountain bike) i jo desde petita he practicat l'esquí alpí a la Vall d'Aran, lloc on e nascut.

Després de haver presentat el treball, a la classe de COED vam recitar un poema de memòria davant de tota la classe.

Vaig escollir " Paraules d'Amor" de Joan Manuel Serrat. Aquí us deixo el poema i la cançó cantada per l'autor.

Joan Manuel Serrat Paraules d'amor

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.

Plegats vam travessar

una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món llavors

quan en la llar cremàvem

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,

ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més

he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,

de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords,

velles paraules d'amor… 

ELS FLUXOGRAMES

Els fluxogrames: Són uns diagrames en que s'han d'utilitzar uns procediments per tal de realitzar una tasca. Un programa que va molt bé per crear fluxogrames és el gliffy.

Com a futurs mestres, els fluxogrames els podem utilitzar per a planificar tasques i també per a ensenyar als pròpis alumnes com es poden organitzar ells mateixos. 

La simbologia dels fluxogrames és molt específica. 

Com a pràctica vam haver de crear un fluxograma que consistia en indicar a partir de passos, com els nens han de passar el carrer. 

Aquest és el resultat del meu fluxograma:

MAPES CONCEPTUALS

A l'última classe de GTIC hem estat treballant amb el Cmap Tools, que és una eina que serveix per crear mapes conceptuals. 
Aquesta eina ens ajudar a poder-nos organitzar la informació de manera ordenada fent connexions entre si. Per crear un mapa conceptual amb aquest programa, només cal que l'instal·lem i acceptem les normes d'ús. Un cop fet això, podrem crear els nostres mapes conceptuals de manera molt senzilla. 

Aquí us deixo una petita presentació dels mapes conceptuals.

Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia



Activitat realitzada a classe del sopar de nadal:

QUÈ ÉS EL PREZI?

A la classe de GTIC, el Jordi ens va explicar com funciona el prezi, quines eren les avantatges del prezi i els recursos que té. Per aprendre més sobre aquesta eina vam tenir que crear un prezi per començar a pràcticar amb aquesta nova eina.

El prezi és un programa on-line que serveix per a fer presentacions molt dinàmiques i interactives sobre un llenç virtual. Permet crear-lo col·lectivament fins a un màxim de 10 persones, té codi embed per pujar-lo al web, busca directament fotografies i vídeos..

Aquí us el deixo el primer prezi que vam fer a classe. El que vaig escollir va ser la castanyera.

Com a activitat de deures, hem hagut de crear un Prezi explicant què és i comparant-ho amb una metàfora visual. Jo ho he comparat amb una arbre i els fruits que dona.

TREBALL MODULAR

Com a treball final del mòdul de Música i Plàstica havíem de crear un vídeo on apareguessin elements plàstics i elements musicals.

Havíem d'escollir entre tres temes per la creació del vídeo:

• Aigua

• Recorreguts

• Caixes

A partir de aquests tres temes, el meu grup vam escollir el tema de l'aigua que el vam titular La reacció dels éssers vius en entra en contacte amb l'aigua. Amb el programa movie maker vam crear el nostre vídeo.

Aquí us deixo la nostra presentació:

Espero que us agradi!!

CREATIVE COMMONS I EL PROGRAMARI LLIURE

Què és Creative Commons?

Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades.

Creative Commons proporciona llicencies als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dona llicencies totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

. 


Hi ha un total de sis llicències Creative Commons per a escollir:


Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.
No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.
Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que podeu triar: Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades. Obtenció de la llicència Un cop feta l'elecció tindreu la llicència adient per a la vostra obra expressada de tres formes: Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants. Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat. Digital Code: El codi digital o metadades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús. Utilitzant la llicència Un cop escollida la llicència heu d'incloure el botó Creative Commons "Alguns drets reservats" al vostre lloc, a prop de la vostra obra. Aquest botó estarà enllaçat amb el Commons Deed, de forma que tothom pugui estar informat de les condicions de la llicència. Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets. Aquí podreu crear la vostra llicència de Creative Commons: http://creativecommons.org/choose/ Un petit vídeo per saber millor què és el Creative Commons: Què és el programari lliure?  Tal i com diu la Wikipedia, el programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Com sabem si és un programari lliure? Tot programa que permeti les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation és considerat programari lliure: 1. Llibertat d'ús del programari per a qualsevol propòsit 2. Llibertat de saber el funcionament del programa i poder adaptar-lo segons les necessitats pròpies 3. Llibertat per redistribuir còpies 4. Llibertat de poder millorar el programa i redistribuir-lo amb aquestes noves millores per tal de que tothom pugi beneficiar-se.  Hi ha una gran qüantitat de programaris lliures, alguns d'ells són el Linux, el Gimp, l'Open Officeo el Mozilla Firefox Us deixo aquest vídeo per saber-ne més:

Webs Consultades:

http://cat.creativecommons.org/llicencia/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

http://www.youtube.com/watch?v=Lg6znYkNuUQ

http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

OBRA ABSTRACTA

A classe de plàstica l'altre dia vam començar amb el tema de l'Informalisme.

L'informalisme com a tendència apareix el 1945 i, a través d'una àmplia varietat de direccions(art autre, action painting, tachisme, espacialisme, pintura matèrica), domina l'àmbit artístic dels anys cinquanta i seixanta, terme encunyat per Michel Tapié, el 1951 va ser el primer a parlar de la «transcendència del que és informal».

La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

Característiques plàstiques d'aquesta pintura són:

• -          l'espontaneïtat del gest
• -          l'automatisme
• -          l'ús expressiu de la matèria
• -          l'experiència d'allò fet fa néixer la idea
• -          inexistència d'idees preconcebudes

      Com bé vam fer al Land Art aquí també vam haver de crear una obra, en aquest cas una obra abstracta. Aquesta obra la vam crear la Laura Ber, Laia Iñigo, Cristina Illescas i jo.

      Aquí us deixo les fotografies de l'obra i lo bé que ens ho vam passa!!

LES ESCOLES MATEN LA CREATIVITAT?

 Sir Robinson Ken, un expert de la creativitat i l'educació. A la classe de COED vam veure un vídeo i vam extreure conclusions de què ens vol comunicar i com ho fa.

Sir Robinson Ken posa de manifest tres punt importants per ell: 

• La extraordinària creativitat humana, tant per la seva varietat com pel seu abast. 

• En segon punt, no tenim ni idea de com serà el futur en cinc anys, però tot i així eduquem els nens perquè s'afrontin a un futur incert.

•  I finalment, l'enorme capacitat dels nens per innovar. Tenen molt talent, però la majoria ho desaprofiten. 

 Els nens no tenen por a equivocar-se, és per això que són tant creatius. Tot i que això no vol dir que equivocar-se signifiqui ser creatiu, sinó que si mai t'arrisques a equivocar-te mai seràs original. Quan ens fem grans, adquirim la por a equivocar-nos com a la pitjor cosa que ens pot passar. Actualment, som educats per perdre la creativitat Les matemàtiques i els idiomes ocupen  el lloc principal en la jerarquia educativa de les matèries, en segon lloc, hi trobem les humanitats i finalment l'art. Dins de l'art també hi ha una jerarquia : l'art i la música estan més ben considerades que no pas el drama i la música.

El propòsit de l'educació actual és produir professors universitaris  o que tots els estudiants arribin a treure's una carrera universitària. Això provoca que els títols universitaris no valguin res. Abans si estudiaves una carrera, automàticament tenies feina, però ara t'has de treure un doctorat per poder arribar a algun lloc. Sir Robinson denúncia aquesta situació de l'escolarització pública que només contempla la possibilitat de treure't títols universitaris  i deixa de banda totes les capacitats artístiques i diferents a les universitàries. Aquests fets fan que les escoles matin la creativitat dels nens convertint-los en unes màquines de no creativitat.

Aquest expert en educació, s'expressa amb molta claredat i és concís. Fa servir històries o bromes per captar l'atenció dels oients, i quan estan més expectants pel què dirà, explica els temes més importants del seu discurs. A l'escenari no es mou gaire en l'espai, però suficient. Té una parla molt fluïda i a més, gaudeix a l'escenari. Aquests sentiment el transmet directament als seus oient i provoca que ells també gaudeixin. Durant el seu discurs interactua amb el públic i els fa riure molt. Tot aquest conjunt de interaccions l'ajudar per poder ser un bon comunicador i tenir sempre al públic atent al que ell dirà.

Finalment us deixo aquí el vídeo d'en Sir Robinson Ken.