EL BON COMUNICADOR

QUI ÉS UN BON COMUNICADOR?

Aquesta és la pregunta que ens van fer a la classe de Gtic i COED, però la pràctica la vam posa a prova a la classe de Gtic, on primer de tot havíem de crear un grup màx. de 5 persones i finalment posar-nos d'acord per a escollir qui era un bon comunicador per nosaltres.

En aquest cas el meu equip i jo vam escollir en Josep Cuní, antic presentador " Matins de TV3" i actual presentador de "8aldia". La nostra raó de haver escollit aquest senyor va ser que creiem què era un bon periodista i a nivell de rets socials estava en moviment ja que tenia twitter, facebook, bloc, programa, etc.

Aquí us deixo l'enllaç del nostre bloc sobre en Josep Cuní on podreu veure tot un recull d'informació sobre ell.

Enllaç: http://seguimajosepcuni.blogspot.com.es/

També el podeu trobar a la barra lateral del meu bloc.

                                http://www.rac105.cat/media/asset_publics/resources/000/015/039/original/Josep-Cun_C3_AD.jpg

IDENTITAT I TERRITORI I POEMA

Ahir dia 5 de Desembre vam haver de presentar el treball que correspon al mòdul de Gtic i COED.

IDENTITAT I TERRITORI

Aquest treball consistia en trobar algú amb el qual tinguessis coses en comú i preparar una presentació i finalment exposar-la el resta de la classe.

El meu company de treball va ser l'Alex Guerrero Olcina. Al principi cap dels dos sabíem molt bé què teníem en comú, però finalment vam arribar a la conclusió que era l'esport.

L'Alex, és professional de hanbol i també practicar FMB (freestyle mountain bike) i jo desde petita he practicat l'esquí alpí a la Vall d'Aran, lloc on e nascut.

Després de haver presentat el treball, a la classe de COED vam recitar un poema de memòria davant de tota la classe.

Vaig escollir " Paraules d'Amor" de Joan Manuel Serrat. Aquí us deixo el poema i la cançó cantada per l'autor.

Joan Manuel Serrat Paraules d'amor

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.

Plegats vam travessar

una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món llavors

quan en la llar cremàvem

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,

ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més

he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,

de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords,

velles paraules d'amor… 

LES ESCOLES MATEN LA CREATIVITAT?

 Sir Robinson Ken, un expert de la creativitat i l'educació. A la classe de COED vam veure un vídeo i vam extreure conclusions de què ens vol comunicar i com ho fa.

Sir Robinson Ken posa de manifest tres punt importants per ell: 

• La extraordinària creativitat humana, tant per la seva varietat com pel seu abast. 

• En segon punt, no tenim ni idea de com serà el futur en cinc anys, però tot i així eduquem els nens perquè s'afrontin a un futur incert.

•  I finalment, l'enorme capacitat dels nens per innovar. Tenen molt talent, però la majoria ho desaprofiten. 

 Els nens no tenen por a equivocar-se, és per això que són tant creatius. Tot i que això no vol dir que equivocar-se signifiqui ser creatiu, sinó que si mai t'arrisques a equivocar-te mai seràs original. Quan ens fem grans, adquirim la por a equivocar-nos com a la pitjor cosa que ens pot passar. Actualment, som educats per perdre la creativitat Les matemàtiques i els idiomes ocupen  el lloc principal en la jerarquia educativa de les matèries, en segon lloc, hi trobem les humanitats i finalment l'art. Dins de l'art també hi ha una jerarquia : l'art i la música estan més ben considerades que no pas el drama i la música.

El propòsit de l'educació actual és produir professors universitaris  o que tots els estudiants arribin a treure's una carrera universitària. Això provoca que els títols universitaris no valguin res. Abans si estudiaves una carrera, automàticament tenies feina, però ara t'has de treure un doctorat per poder arribar a algun lloc. Sir Robinson denúncia aquesta situació de l'escolarització pública que només contempla la possibilitat de treure't títols universitaris  i deixa de banda totes les capacitats artístiques i diferents a les universitàries. Aquests fets fan que les escoles matin la creativitat dels nens convertint-los en unes màquines de no creativitat.

Aquest expert en educació, s'expressa amb molta claredat i és concís. Fa servir històries o bromes per captar l'atenció dels oients, i quan estan més expectants pel què dirà, explica els temes més importants del seu discurs. A l'escenari no es mou gaire en l'espai, però suficient. Té una parla molt fluïda i a més, gaudeix a l'escenari. Aquests sentiment el transmet directament als seus oient i provoca que ells també gaudeixin. Durant el seu discurs interactua amb el públic i els fa riure molt. Tot aquest conjunt de interaccions l'ajudar per poder ser un bon comunicador i tenir sempre al públic atent al que ell dirà.

Finalment us deixo aquí el vídeo d'en Sir Robinson Ken.

DESCRIPCIÓ

L’altre dia a classe de COED, vam haver de fer una descripció sobre un company de classe i després llegir-la davant de tota la classe i el professor Josep Maria Vila.

La meva descripció va ser de la Cristina Illescas, aquí us deixo la meva descripció espero que us agradi.

 La Cristina Illescas Muñoz és una noia de Barcelona que vaig conèixer aquest any al començar el grau en Educació Infantil a Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Vam tardar uns dies en parlar però des de que vam començar a fer-ho vaig veure que seriem bones companyes durant aquests quatre anys ja que tenim moltes coses en comú.

La Cristina és una noia de estatura mitjana i de complexió prima, té cabells llisos i castanys, amb unes faccions de la cara suaus on destaquen uns grans ulls de color marró i sempre amb la seva espectacular rialla a la boca. Li encanta portar sempre mocadors és un complement que mai falta a la seva hora de vestir.

És bastant tímida però quan agafa confiança i la comeses a conèixer bé es la primera en no calla i sempre esta disposada a participar en tot, en tot el que pot està ella per ajudar-te, transmet molta tranquil·litat amb la seva presència ja que es una noia molt tranquil·la, tendra i molt dolça, però això de vegades li causa problemes per que es pren la vida amb massa tranquil·litat i arribar a preocupar-se més pels demes que no per ella mateixa una cosa que tenim en comú les dues. És una noia molt familiar que li encanta passa el temps amb els seus familiars i amics, és filla única però li encantaria poder tenir un germà o germana.

Com he pogut comprovar a mesura que ens hem anat coneixent a les dues ens encanta viatjar per tot arreu, també compartim que les dos gaudim de la natura i ens encanta fer excursions per les muntanyes, llacs i sobretot al hivern baixa per una bona pista d’esquí. Encara que crec que el que més ens uneix és el món de l’educació i poder passa temps amb els nens podent jugar amb ells i veure’ls com creixen i aprenen i compartir les nostres experiències amb tots aquells que ens envolten.

En conclusió aquesta és la Cristina Illescas Muñoz.