ELS FLUXOGRAMES

Els fluxogrames: Són uns diagrames en que s'han d'utilitzar uns procediments per tal de realitzar una tasca. Un programa que va molt bé per crear fluxogrames és el gliffy.

Com a futurs mestres, els fluxogrames els podem utilitzar per a planificar tasques i també per a ensenyar als pròpis alumnes com es poden organitzar ells mateixos. 

La simbologia dels fluxogrames és molt específica. 

Com a pràctica vam haver de crear un fluxograma que consistia en indicar a partir de passos, com els nens han de passar el carrer. 

Aquest és el resultat del meu fluxograma:

MAPES CONCEPTUALS

A l'última classe de GTIC hem estat treballant amb el Cmap Tools, que és una eina que serveix per crear mapes conceptuals. 
Aquesta eina ens ajudar a poder-nos organitzar la informació de manera ordenada fent connexions entre si. Per crear un mapa conceptual amb aquest programa, només cal que l'instal·lem i acceptem les normes d'ús. Un cop fet això, podrem crear els nostres mapes conceptuals de manera molt senzilla. 

Aquí us deixo una petita presentació dels mapes conceptuals.

Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia



Activitat realitzada a classe del sopar de nadal:

QUÈ ÉS EL PREZI?

A la classe de GTIC, el Jordi ens va explicar com funciona el prezi, quines eren les avantatges del prezi i els recursos que té. Per aprendre més sobre aquesta eina vam tenir que crear un prezi per començar a pràcticar amb aquesta nova eina.

El prezi és un programa on-line que serveix per a fer presentacions molt dinàmiques i interactives sobre un llenç virtual. Permet crear-lo col·lectivament fins a un màxim de 10 persones, té codi embed per pujar-lo al web, busca directament fotografies i vídeos..

Aquí us el deixo el primer prezi que vam fer a classe. El que vaig escollir va ser la castanyera.

Com a activitat de deures, hem hagut de crear un Prezi explicant què és i comparant-ho amb una metàfora visual. Jo ho he comparat amb una arbre i els fruits que dona.

TREBALL MODULAR

Com a treball final del mòdul de Música i Plàstica havíem de crear un vídeo on apareguessin elements plàstics i elements musicals.

Havíem d'escollir entre tres temes per la creació del vídeo:

• Aigua

• Recorreguts

• Caixes

A partir de aquests tres temes, el meu grup vam escollir el tema de l'aigua que el vam titular La reacció dels éssers vius en entra en contacte amb l'aigua. Amb el programa movie maker vam crear el nostre vídeo.

Aquí us deixo la nostra presentació:

Espero que us agradi!!

CREATIVE COMMONS I EL PROGRAMARI LLIURE

Què és Creative Commons?

Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades.

Creative Commons proporciona llicencies als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dona llicencies totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

. 


Hi ha un total de sis llicències Creative Commons per a escollir:


Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.
No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.
Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que podeu triar: Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades. Obtenció de la llicència Un cop feta l'elecció tindreu la llicència adient per a la vostra obra expressada de tres formes: Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants. Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat. Digital Code: El codi digital o metadades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús. Utilitzant la llicència Un cop escollida la llicència heu d'incloure el botó Creative Commons "Alguns drets reservats" al vostre lloc, a prop de la vostra obra. Aquest botó estarà enllaçat amb el Commons Deed, de forma que tothom pugui estar informat de les condicions de la llicència. Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets. Aquí podreu crear la vostra llicència de Creative Commons: http://creativecommons.org/choose/ Un petit vídeo per saber millor què és el Creative Commons: Què és el programari lliure?  Tal i com diu la Wikipedia, el programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Com sabem si és un programari lliure? Tot programa que permeti les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation és considerat programari lliure: 1. Llibertat d'ús del programari per a qualsevol propòsit 2. Llibertat de saber el funcionament del programa i poder adaptar-lo segons les necessitats pròpies 3. Llibertat per redistribuir còpies 4. Llibertat de poder millorar el programa i redistribuir-lo amb aquestes noves millores per tal de que tothom pugi beneficiar-se.  Hi ha una gran qüantitat de programaris lliures, alguns d'ells són el Linux, el Gimp, l'Open Officeo el Mozilla Firefox Us deixo aquest vídeo per saber-ne més:

Webs Consultades:

http://cat.creativecommons.org/llicencia/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

http://www.youtube.com/watch?v=Lg6znYkNuUQ

http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

OBRA ABSTRACTA

A classe de plàstica l'altre dia vam començar amb el tema de l'Informalisme.

L'informalisme com a tendència apareix el 1945 i, a través d'una àmplia varietat de direccions(art autre, action painting, tachisme, espacialisme, pintura matèrica), domina l'àmbit artístic dels anys cinquanta i seixanta, terme encunyat per Michel Tapié, el 1951 va ser el primer a parlar de la «transcendència del que és informal».

La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

Característiques plàstiques d'aquesta pintura són:

• -          l'espontaneïtat del gest
• -          l'automatisme
• -          l'ús expressiu de la matèria
• -          l'experiència d'allò fet fa néixer la idea
• -          inexistència d'idees preconcebudes

      Com bé vam fer al Land Art aquí també vam haver de crear una obra, en aquest cas una obra abstracta. Aquesta obra la vam crear la Laura Ber, Laia Iñigo, Cristina Illescas i jo.

      Aquí us deixo les fotografies de l'obra i lo bé que ens ho vam passa!!

LES ESCOLES MATEN LA CREATIVITAT?

 Sir Robinson Ken, un expert de la creativitat i l'educació. A la classe de COED vam veure un vídeo i vam extreure conclusions de què ens vol comunicar i com ho fa.

Sir Robinson Ken posa de manifest tres punt importants per ell: 

• La extraordinària creativitat humana, tant per la seva varietat com pel seu abast. 

• En segon punt, no tenim ni idea de com serà el futur en cinc anys, però tot i així eduquem els nens perquè s'afrontin a un futur incert.

•  I finalment, l'enorme capacitat dels nens per innovar. Tenen molt talent, però la majoria ho desaprofiten. 

 Els nens no tenen por a equivocar-se, és per això que són tant creatius. Tot i que això no vol dir que equivocar-se signifiqui ser creatiu, sinó que si mai t'arrisques a equivocar-te mai seràs original. Quan ens fem grans, adquirim la por a equivocar-nos com a la pitjor cosa que ens pot passar. Actualment, som educats per perdre la creativitat Les matemàtiques i els idiomes ocupen  el lloc principal en la jerarquia educativa de les matèries, en segon lloc, hi trobem les humanitats i finalment l'art. Dins de l'art també hi ha una jerarquia : l'art i la música estan més ben considerades que no pas el drama i la música.

El propòsit de l'educació actual és produir professors universitaris  o que tots els estudiants arribin a treure's una carrera universitària. Això provoca que els títols universitaris no valguin res. Abans si estudiaves una carrera, automàticament tenies feina, però ara t'has de treure un doctorat per poder arribar a algun lloc. Sir Robinson denúncia aquesta situació de l'escolarització pública que només contempla la possibilitat de treure't títols universitaris  i deixa de banda totes les capacitats artístiques i diferents a les universitàries. Aquests fets fan que les escoles matin la creativitat dels nens convertint-los en unes màquines de no creativitat.

Aquest expert en educació, s'expressa amb molta claredat i és concís. Fa servir històries o bromes per captar l'atenció dels oients, i quan estan més expectants pel què dirà, explica els temes més importants del seu discurs. A l'escenari no es mou gaire en l'espai, però suficient. Té una parla molt fluïda i a més, gaudeix a l'escenari. Aquests sentiment el transmet directament als seus oient i provoca que ells també gaudeixin. Durant el seu discurs interactua amb el públic i els fa riure molt. Tot aquest conjunt de interaccions l'ajudar per poder ser un bon comunicador i tenir sempre al públic atent al que ell dirà.

Finalment us deixo aquí el vídeo d'en Sir Robinson Ken.